Castell de Montjuïc

Pel que fa a l'etimologia del topònim tradicionalment se li ha atribuït el significat Mont dels Jueus, suposadament provinent del català medieval, motivat per l'existència (confirmada pels documents i l'arqueologia) d'un cementiri jueu a la muntanya.

Esdeveniments històrics a la muntanya de Montjuïc:

* Segles III i II: evidències d'un poblat ibèric.
* 26 de gener de 1641: Batalla de Montjuïc de la Guerra dels Segadors en la que les tropes catalanes i franceses van aturar l'exèrcit reial que es dirigia a Barcelona. Un carrer d'Hostafrancs, proper a Montjuïc, duu per nom aquesta data.
* 1751: construcció de l'actual castell, projectat per Juan Martín Cermeño. Durant la guerra del Francès fou ocupat per les tropes napoleòniques.
* 1842 i 1843: aixecament de Barcelona contra Espartero i bombardeig de la ciutat des del castell de Montjuïc per posar fi als avalots.
* 1909: la Setmana Tràgica. Reacció popular a la crida a files de reservistes catalans per a la guerra del Marroc. El Govern espanyol qualifica la revolta de separatista. Hi ha centenars de detencions. Afusellament a Montjuïc de Ferrer i Guàrdia i de quatre persones més.
* 1928: S'enderroquen les Quatre Columnes, símbol catalanista, durant la dictadura de Primo de Rivera.
* 1929: Exposició Internacional a Montjuïc.
* 1936: Olimpíada Popular, anul·lada a causa de la Guerra Civil Espanyola.
* 1940: El President de la Generalitat Lluís Companys és capturat a França pel govern de Hitler i executat per Franco a Montjuïc.
* 1992: Jocs Olímpics de Barcelona, en què Montjuïc és la seu de moltes disciplines i actes (incloent-hi l'obertura i la cloenda a l'Estadi Olímpic).


Enllaços
Jornada de portes obertes

Raimon fa memòria als desmemoriats

Parc del Guinardó - Turó de la Rovira.

Per les faldes del Turó de la Rovira, tot baixant cap a l'avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, hi ha un dels parcs més extensos i amb més contrastos de Barcelona. Hi conviuen la rusticitat de les forests amb l'exquisidesa d'un jardí d'arbustos retallats, on l'aigua té un gran protagonisme. A baix de tot, tocant al carrer, un nen enjogassat fa voltar la seva rutlla enmig d'un mar de flors.

I és que el parc del Guinardó té tres parts ben diferenciades: una d'urbana, que esdevé l'avantsala del gran espai que ocupa aquesta zona verda, una altra d'històrica i, dalt de tot, la frondositat de la vegetació forestal. Les terrasses enjardinades i les pinedes converteixen aquest lloc en un dels espais verds més refrescants i plàcids de la ciutat.

Barcelona gaudeix d'aquest parc gràcies a les reserves de sòl que es van establir al principi del segle XX. Es tracta d'una finca encarada al mar, que l'any 1910 va passar a ser propietat municipal.

A mi però, el que m'agrada del parc i del turó, son les vistes que s'hi obtenen. Tota Barcelona queda als teus peus i en dies clars -dies amb força vent- pots veure-hi fins molt lluny. Aquí en teniu una mostra:

Sagrada familia

El Temple Expiatori de la Sagrada familia, conegut simplement com la Sagrada Família, és un dels més coneguts exemples del modernisme català. Obra inacabada de l'arquitecte Antoni Gaudí, està situada al barri de la Sagrada Família, al districte de l'Eixample de Barcelona. Segons dades de l'any 2004, la Sagrada Família és el monument més visitat de la nació catalana i de tot l'estat espanyol. La cripta i la façana del Naixement foren declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2005.

El concepte de temple expiatori fa que la seva realització s'efectuï a partir d'almoines.

La Sagrada Família és una església catòlica, però no és pas una catedral, ja que de moment no hi han bisbes, com sí els pot haber en aquell esquitx d'església a Terrassa dita d'El Sant Esperit que la commana un bisbe que recentment ha recolçat i votat per en Rouco de Varela (viva encarnació del diable vestit en sotana).

Fotos en una de les nostres visites al temple: